Guerra i Guerra, de László Krasznahorkai

László Krasznahorkai és un escriptor hongarès del que he sentit comentar ja fa temps. Aquest és un creador que va ser aconsellat per Ingannmic i a qui estic feliç de comprendre al final. Però, de què es tracta: “War & War”? Això és el que anirem a veure en aquest precís moment …..

Korim és un personatge estrany, un home amb diversos modals, un home que es fa veure i no s’oblida …. Korim és arxiver en un poble hongarès, però el seu treball li avorreix, és repetitiu i no posseeix res al·lucinant. Excepte que un dia Korim està amb un arxiu increïble, un arxiu que li va fer abastar la naturalesa de la vida, és una obra filosòfica i literària que Korim tria exhibir al planeta perquè el planeta canviï, com va ser, canviat, però també marcat per tota la vida, marcat per l’art. A més, Korim va decidir donar a conèixer la seva manuscrit al planeta fent-ho immortal i és aquest estrany i captivador viatge el que seguim. Korim, l’home sense rumb -que no sap el seu temps- es va trobar amb un abans de poder morir apaivagat: il·luminar el planeta. No obstant això, per a poder seu propòsit, Korim haver de viatjar a Nova York. “War & War” de László Krasznahorkai és un llibre vertiginós, rar i increïble. Estem en un somni? Estem en la veritat? ¿I qui és veritablement Korim? Està assenyat aquest home que pensa que el seu cap es separarà veritablement del seu cos? No ho sabem! No ho sabem! Mai ho entendrem, perquè la història és nebulosa, però també impressionant. De fet, el creador hongarès ens parla de Korim i aquest ens detalla el seu manuscrit, un text que vam descobrir de poc, un text que intentem de disseccionar, perquè a nosaltres també ens agradaria ser transportats, perquè també ens agradaria que se’ns revelés el sentit de la vida …. de fet, ens agradaria estar marcats per l’art (aquí literari) i la seva fondària filosòfica per no veure la brutícia que ens envolta.

Hi ha una relació forta entre les coses properes, una relació feble entre les coses distants, i entre les coses molt distants, de moment no hi ha cap relació, i allà vam tocar el diví, diu Korim després d’un extens instant de meditació, llavors, sense entendre si hi havia pronunciat la cita en veu alta o si se l’havia dit a si mateix, es va aclarir la gola nombroses ocasions i, en comptes de seguir el curs de la seva crònica interrompuda, va romandre molt de temps sense dir res, escoltant les arrugues del paper, mentre jo, l’acompanyant de l’intèrpret, fullejava el fullet publicitari.

Fa molt de temps que no llegeixo una novel·la tan emocionant, desestabilitzadora, però enlluernador. És una novel·la amb calaixos que es pot interpretar de moltes maneres, és una novel·la que té dins diversos missatges, és una obra mestra, és el tipus de novel·la que deixarà la seva empremta en tu per tota la vida. Ens crida l’atenció i intriga el tortuós i torturat viatge de l’home que creu comprendre, d’aquest home convençut de la validesa de la seva missió (no divina, sinó filosòfica), però d’un home que tot el planeta pren per boig, d’un home perdut que no ha conegut ajustar completament a la societat. Korim, em es veu, és alhora ingenu i idealista, però encara és un personatge que ens toca i això, sense importar la seva obsessió, una obsessió que el cega a allò que el circumda. M’agrada aquesta classe d’història vertiginosa. I quan se serveix d’una escriptura de tota manera vertiginosa, com tenim la possibilitat de suportar? A més, no hem de, hem de deixar-nos portar per les llargues i bellíssimes oracions rítmiques, oracions tan bé rítmiques que em va portar nombroses pàgines adonar-me que els punts finals eren estranys.

Vaig escriure aquesta ressenya com a part del “Mes de Europa de l’Est d’Eva, Patrice i Goran

Write a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *